El nòvio de Joana Ortega imparteix un curs sobre prevenció de conductes irregulars a l'administració pública

El mes de gener el diari El periódico publicava una entrevista a la vicepresidenta Joana Ortega. Era una entrevista de caire humà en què se'ns presentava una Joana Ortega recuperada del seu divorci gràcies a la seva nova relació amb l'advocat Rafael Entrena.

Quina no ha estat la nostra sorpresa quan hem vist anunciada a l'Escola d'Administració pública de Catalunya una

Jornada sobre la prevenció de conductes irregulars a l'administració pública

en què el professor és el mateix Rafael Entrena.

En el supòsit que aquest advocat sigui el millor preparat en aquest tipus de temes... no hauria de'haver denegat l'oferta per impartir aquest curs atesa la seva relació amb la vicepresidenta?


La dona del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, també ho ha de semblar.

La comissió d'experts per a la Reforma de l'Administració Pública i el Sector Públic

El diari El País s'ha fet ressò de les conclusions de la comissió d'experts per a la Reforma de l'Administració Pública i el Sector Públic.

Segons el diari, els "experts" proposen prescindir de la majoria dels funcionaris. 
No ens sorprenen aquestes conclusions, eren d'allò més previsibles, vist el tarannà clarament neoliberal dels membres de la comissió, nomenada al DOGC núm 6325. Al diari oficial no s'informava dels càrrecs dels nomenats, són aquests:

Francesc Longo Martínez, professor d'ESADE

Carles Ramió Matas, catedràtic de la UPF

Joan Ramon Rovira Homs, cap del Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona

Josep Valor Sabatier, professor d'IESE Business School (Universitat de Navarra), i

Guillem López Casanovas, catedràtic de la UPF i conseller independent del Banc d'Espanya.

Tot i que sense haver tingut accés al document es fa difícil dir gran cosa, està clar que el resultat havia de ser aquest. El neoliberalisme aboga per la desaparició del sector públic i la privatització de tots els serveis. Era evident que els resultats no podien diferents.

 Des d'aquí ens formulem algunes preguntes:

• És una comissió d'experts la millor fòrmula per fer una anàlisi d'aquest tipus?
• Dos mesos és temps suficient per fer una anàlisi profunda del tema?
• Un tema amb una incidència tan important en tots els sectors: sanitat, educació, etc. no mereixia un tractament plural?
• Quan parla de funcionaris parla també d'altres treballadors públics? Creiem que sí perquè parla de "privatitzar tràmits" que poder estar gestionats ara per altre tipus de col·lectius. Sovint s'empra la paraula funcionari per designar a tot treballador públic. En tot cas sembla apuntar a que tots els treballadors públics seran "privatitzats".
• No tenim prous exemples en què la privatització tan sols ha aconseguit empitjorar el servei públic? (ens venen al cap casos com el sector energètic al nostre país, o els transports públics al regne unit... segur que vosaltres tindreu altres exemples...)
• És la privatització l'unica resposta possible?

Us convidem a plantejar-nos nous interrogants que se us acudeixin.

Entenem que el servei públic requereix un canvi, una reforma en molts aspectes. Però d'entrada ens sembla que aquest no sigui, ni de bon tros, el camí a seguir.

Les subvencions: un conte de fades amb final feliç

La tan coneguda Llei 38/2003 General de  Subvencions  fa en el seu preàmbul tota una declaració d’intencions en justificar la necessitat de les subvencions per donar resposta, amb suport financer, a demandes socials i econòmiques de persones i entitats públiques i privades. A més a més, afegeix que (...)  des de la perspectiva administrativa les subvencions són una tècnica de foment de determinats comportaments considerats d’interès general (...).

Així doncs, com hem vist, l’argument del nostre conte és una missió encomiable en la qual es barregen l’interès general i les demandes de la nostra societat. La Llei també és explicita pel que fa a la “sacrificada” protagonista del nostre conte,” la subvenció”, i li adjudica les següents característiques: la subvenció no pot tenir cap contraprestació directa dels beneficiaris  (art. 1.a), segurament per “protegir-la” dels que se la volen beneficiar sense que hi hagi matrimoni, i el seu objectiu ha de tenir una utilitat pública o social (art. 1.c), exigència que atorga a la nostra protagonista  un  caràcter benèvol i fins i tot místic.

Un cop presentada  la nostra principal protagonista,  els coprotagonistes s’hi relacionen mitjançant un seguit de vincles més o menys previstos pels diferents capítols que formen part de la citada Llei. En aquest sentit,  potser caldria destacar l’article 17, que determina el paper de les bases reguladores, que vindrien a ser les “condicions” o “mèrits” que han de tenir els nostres coprotagonistes per tal d’aconseguir la nostra protagonista o “subvenció”.  Malgrat uns formalismes de caràcter més tècnic que conceptual, la Llei de Subvencions deixa a cada departament o “regne” que dicti les seves pròpies bases,  a fi en principi de respectar la particular idiosincràsia de la nostra “subvenció” i adaptar-la als costums del “regne” en qüestió. Així que cadascun dels “regnes” escriu el conte a la seva manera, i dissortadament la majoria de vegades, quan les llegeixes, et pot passar el següent:

a)    Que no entenguis l’argument i, per tant, no siguis capaç de merèixer la nostra protagonista.

b)    Que els mèrits siguin bastant generalistes i tothom pugui pretendre la mà de la nostra protagonista.

c)    Que les “proves” que cal passar per tal d’aconseguir la protagonista siguin inassolibles o, ben al contrari, que afavoreixin les pretensions de coprotagonistes més aviat “indesitjables”.

Com no podia ser d’altra manera en una societat tan paternalista com la nostra,  en el nostre conte també hi ha un “pare” que té cura de la “protagonista”  i vigila que s’acompleixin els mèrits dels coprotagonistes. Aquest “pare” o “rei benèvol” és l’Administració Pública. Malauradament, tot i que les intencions d’aquest “rei” siguin tan lloables com “l’interès general” o donar resposta a les necessitats del seu “regne”, sovint ell domina una por irreprimible que la nostra protagonista, “la subvenció”, pugui acabar “fadrina”. En alguns regnes aquesta por rep el nom d’“execució pressupostària”, i hi ha una llegenda més o menys popular que resa com segueix: “ els regnes que esgotin cada exercici el seu pressupost viuran feliços per sempre més...”.

Així, la nostra protagonista, per garantir el benestar del seu “pare”, ha de donar de vegades el seu consentiment , encara que els mèrits siguin més aviat minsos. Recordeu la més important premissa dels comtes: no hi pot haver final feliç sense casament.

Per acabar, en el nostre conte, com en la majoria d’històries des de temps llunyans, també hi ha “malvats” , personatges foscos i  més o menys desafortunats, que en alguns regnes reben el nom de “corruptes” o “prevaricadors”. Aquests personatges tenen en molts contes un paper que, si bé podria semblar secundari,  pot ser que en desencadeni el desenllaç. Aquesta mena de personatge  no està particularment interessat ni en l’interès general, ni en el benestar del “regne”, sinó en els seus interessos particulars i, si bé moltes vegades, per tal d’estar bé amb el rei, no pot casar-se directament amb la protagonista, sí que farà tot el possible per emparentar-s’hi  mitjançant coneguts, familiars o altres afins dins del seu “regne”.

Malgrat tot i encara que no ho sembli, estem parlant de gestió pública i, el que és més important, de la gestió d’una gran quantitat de diners públics. És per això que demanem més transparència tant en la gestió com en la concessió d’aquest ajuts i particularment en les bases de les convocatòries i els processos d’adjudicació de les subvencions. I que no ens expliquin cap conte!!!

INDIgestió pública: Qui som

INDIgestió pública vol ser un blog animat per treballadors públics de tota condició i

INDIcat per criticar i autocriticar la gestió pública a Catalunya

INDIferent als interessos partidistes

INDIgest per als qui consideren el servei públic un feu que els pertany

INDIgnat amb el desigual i injust repartiment de les càrregues en aquesta situació de crisi

INDIscutiblement obert a la discussió col·lectiva

INDIspensable per posar en comú problemes i alternatives

Manifest

Ens toca viure temps de canvis, de crisi, temps de retallades i de desconcert, de repensar el nostre model social i econòmic, la nostra administració, la nostra democràcia.

Per sort, sembla ser que les elits al poder han trobat la solució a la crisi: la privatització dels serveis públics. Justifiquen aquesta desintegració de la cosa pública dient que els serveis públics són ineficients, que no hi ha diners, que Madrid no ens paga.

Aquests mateixos polítics combinen el discurs de l’escassedat i la inoperància del sistema públic amb sonats casos de corrupció i d’evasió de milions d’euros a paradisos fiscals, amb un cinisme que esgarrifa. Parlen de deute, de prima de risc, de crisi mundial, de bombolles, com si tot aquest sidral els fos una cosa aliena i caiguda del cel, que els obliga irremeiablement a retallar i retallar.

Enmig d’això, sembla impossible trobar una solució, els ciutadans i ciutadanes estem desconcertats i costa imaginar una alternativa.

Nosaltres, els treballadors públics -funcionaris, interins, contractats-, que hem d’executar les directrius dels polítics, no som una excepció. Sovint ens sentim frustrats, indignats davant d’incompetències, d’amiguismes, de despeses injustificades i funcionaments inoperants de forma paral·lela a retallades i privatitzacions dels serveis públics. I alhora bloquejats al moment de fer propostes constructives.

Però hi ha d’haver un punt intermedi entre la impotència passiva i la ràbia destructiva.

Aquest blog és la nostra petita i primera contribució per a la defensa sense treva d’uns serveis públics de qualitat, un fòrum de proposta, de pensament crític i autocrític, i també, perquè no, una eina a través de la qual poder canalitzar la nostra indignació davant pràctiques inadmissibles que es duen a terme a l’Administració.

En definitiva, un espai per fer més digerible aquesta nostra INDIGESTIÓ PÚBLICA.